dimecres, 19 de juny del 2013

Accident...

Era el diumenge migdia sobre la1 i em vaic anar a donar una volta i de cop i sopte em don compte que estic al cotxe de el meu pare  que venim de manacor i veig que  tenc ferides tapades i li dic al meu pare, que a pasat com e arribat aqui? etc, la meva mare estava a derrera del cotxe plorant, jo estava asustat.

Es veu que vaig tenir un accident  i no em recordo de res. Em van contar de que jo mateix vaig cridar al meu pare i va venir al lloc del succes  llavors uns veinat es veu que em van donar un poc de medicament aigua i gases per les farides, quan va venir el meu pare es veu que jo el que vaig fer va ser agafar la moto que estava mig destrosada i vaig anar cap a cameva quan era a cameva el meu pare ja em esperava a  defora amb el cotxe i el que varem fer es anar al bar del meu pare perque alla hi havia la meva mare, la meva mara despues em va dur a manacor a l'hospital de urgencies  i alla em van curar les ferides i vaig estar unes quantes hores en  observacio perque per lo vist , em deien alguna cosa i al cap de 10 segons demanava que em havien dit i demanava les mateixes coses una i una altre vegada com per exemple. On som? com em vengut fins aqui? etc. m'han dit que ho vaig fer pasar molt malament als meus pares en especial la meva mara que man dit que plorava i plorava perque no em recordava de res de el que havia pasat.

Llavors quan van veure que estava millo em vam anar a casa, el temps que anavem a casa ja vaig comensar a ser jo i demanava les mateixes preguntes que avans on som com e vengut fins aqui? i despues la meva mara tornava a estar preocupada pero llevors em vam fer un parell de preguntes com per exemple  qui es ell i m'aseñalava el meu pare i moltes coses aixi i ho vaig contestar sense dificultats. El mateix vespre de diumenge li vaig dir al meu pare que em duges al puesto on vaig caure  perque no m'enrecordava de res en ambsolut  i em va dur i jo mateix em deia on putes devia anar jo per aqui i es veu que  tansols anava a donar una volta sense res d'important...

dijous, 13 de juny del 2013

"Volverán las oscuras golondrinas..." Rima LIII de Bécquer.


             
 La poesía de Bécquer se caracteriza por la brevedad, la sencillez y por un tono de conversación íntima. La forma estrófica suele ser libre. Se le podría incluir en el Romanticismo español del siglo XIX.

 La temática se podría dividir en cuatro etapas que responden, cronológicamente, a los hechos acontecidos en su vida:

                           1. Su tema es la propia poesía y la creación poética. Visión de la mujer y del amor de forma ideal e inalcanzable.
                           2. La plenitud del amor. 

                           3. Reflejan el fracaso amoroso y el desengaño.

                           4. Están invadidas por la soledad, la angustia y el dolor. El mundo aparece como un lugar hostil del que el poeta huye. En esta etapa encontramos el poema que tenemos a continuación:


RIMA LIII    Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
        jugando llamarán.
  Pero aquellas que el  vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
        ¡esas... no volverán!.
  Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
        sus flores se abrirán.
  Pero aquellas, cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
        ¡esas... no volverán!
  Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
        tal vez despertará.
  Pero mudo y absorto y de rodillas
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido...; desengáñate,
        ¡así... no te querrán!

Treballar a través d’un blog digital ha estat una gran aventura

12 jun
 
Aquest any hem treballat gran part dels continguts de l’àmbit sociolingüístic a través d’un blog digital que, amb l’ajuda de la nostra professora Antònia Lladonet, hem creat de manera individual. Ha significat una manera diferent de treballar i ens ha agradat moltíssim.
Hem après moltes coses que no ens podíem ni imaginar. Hem fet tot tipus d’exercicis de català, de castellà i de socials. També hem fet treballs, hem comentat poemes, hem fet exercicis ortogràfics, hem reforçat el contingut del dossier, ens hem aproximat molt al món de la literatura, hem tractat temes actuals, hem llegit moltíssim, hem reforçat l’expressió escrita, etc. També hem pogut expressar les nostres emocions, i hem celebrat, de manera especial, dies assenyalats com el dia de la mare, que vam escriure-li una carta com si li haguéssim d’entregar personalment, el Nadal, el dia de la pau, el dia de Sant Jordi, el dia de la poesia, el dia del pare, etc… També hem tengut ocasió de fer entrades lliures, i això ha donat lloc a l a nostra imaginació i a poder publicar sobre els temes que més ens interessen a cada un de noltros. Ens ha agradat estar al dia de tots els temes reivindicatius, ja que ens interessen i no volem quedar-ne al marge.
Ens ha motivat molt treballar d’aquesta manera ja que el món virtual és molt obert i et permet accedir a una informació molt àmplia. A més, cada publicació ha d’anar acompanyada d’una imatge que la representi, i això dóna molt de color al dia a dia, i et crees el teu propi llibre.
Per acabar, volem agrair l’esforç de la nostra professora per tota la feina que ha fet perquè això funcioni. Entrades diàries, amb exercicis adaptats al curs, etc. Sobretot agraïm les seva passió a l’hora de fer-nos classe. Ha estat un any molt especial.
Autors: 4t de Diversificació

dimecres, 12 de juny del 2013

Aquest poema podria ser ben bé una postal de Campanet


        

   Comenta aquest poema d'un poeta enamorat de la vida quotidiana i diària del poble, de la idiosincràsia caparruda, emprenedora i coratjuda de la gent de poble.

                  
                         Lladrucs de fons,
                        concert de grills a mitjanit,
                        campanars repicant alens,
                        feixugues foscors abracen la son dels sementers,
                        estels entotsolats enyoren cels blaus,
                        fanals taquen de claror els carrers,
                        cafès estibats de veus,
                        amants desfogats als caps de cantons,
                        capamuntes caparrudes,
                        reguerons de fosca pengen dels referits.

                        Aquest poema podria ser ben bé
                        una postal de Campanet a mitjanit.

                                               Joan Miquel Chacón

          1. Comenta el poema de Joan Miquel Chacón al teu blog. Cerca al diccionari el significat de les paraules en negreta i el copies a l'entrada, després del poema.
Es un poema bestant bo, pero la mitat de paraules no les e enteses i les e agut de sercar.
Sementers: son zones de terra on s'esta sembrat o s'ha de sembrar.
estibats: plens
desfogats:
reguerons:
referits:

        2. Explica la darrera anècdota divertida que t'hagi passat.
 El que em va pasar es que el meu germa petit feia 4 dies que no el veia perque quan surt de clase menvac a estodia i despues a fer feina i jo a ell el veia dormit ell a jo no, ahir el meu pare em va venir a veura al bar i em va dur al meu germa despert, i peraixia que estava enfadat o com si no me conegues, despues per ferlo content el vaig anar a dur una volta a la mansana i ja estava molt millo me donava besitos i tot molt bé. Pero hi va haver  uns 10 min que me posava males cares i no volia sebre res de jo. tambe va coincidir que em vaig tear els cabells en akestos dies i no em devia reconeixer. :)) <3

Un poema espectacular sobre l'estiu!


Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Na Carolina s'ha lluït. Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes.



Llum d’or
S
O
R
R
A
Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.
C
A
L
I
U
Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.
S
O
L
Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua
L
L
U
M
Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.
M
A
R
Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.
A
M
O
R
Llum d’or.
Carolina Ibac 
Aquest  poema m'ha sorpres es molt bonic i molt ben fet, amb aquesta estructura crec que ne Carolina sa lluit bestant perque tot rima molt bé , el poema es adequat perque ve l'estiu i l'estructura es un tant peculiar.

dimarts, 11 de juny del 2013

  1. Cerca informació sobre l'època de l'imperialisme. N'has d'explicar les causes també

.Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica i les grans potències es van expandir per constituir enormes imperis colonials. La primera guerra mundial.

- L’Europa dominant i Les causes del conolialisme

     2. Cerca informació sobre el Canal de Suez.

Es una vía artificial de navegación que une el mar Mediterráneo con el mar Rojo, entre África y Asia, a través del istmo de Suez, de la península del Sinaí. El canal se encuentra en territorio de Egipto.

     3. Explica tot el que sàpigues sobre la Conferència de Berlin

. La Conferencia de Berlín, celebrada entre el 15 de noviembre de 1884 y el 26 de febrero de 1885 en la ciudad de Berlín fue convocada por Francia y el Reino Unido[1] y organizada por el Canciller de Alemania, Otto von Bismarck, con el fin de resolver los problemas que planteaba la expansión colonial en África y resolver su repartición.

dilluns, 10 de juny del 2013

LL y Y

Escribe las oraciones colocando "ll" o "y" en su lugar correspondiente.
 
Hubo que pasar el rodillo al bordillo de la carretera.
Tuvo que permanecer callado al ser amenazado con un callado.
La mirilla de la puerta tenía una rejilla pequeñita.
En el castillo, las si
llas eran todas de estilo castellano.
Cuando se calló se hizo daño en el callo del pie derecho.
Atornilla bien esos tornillos para que no fallen.
Cerca de la orilla encendimos una hoguera con ceri
llas.